Si muero antes de despertar . . .

La Reina Oculta

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 04 Dec 2007 08:55:00 +0000

L'Edat Mitjana: època de passions, traicions, amenaces, amors i grans odis. Aquest és el marc en el que es desenvolupa la nova novel·la de Jordi Molist, autor de l'Anell

El 1208, Pèire de Castelnou rep el compromès encàrrec de transportar en secret a Roma uns documents conegut com l'herència del diable i que amenacen el poder de l'Església. Poc temps després el Papa i el rey de Frància promulguen una Croada contra els nobles de la zona i contra l'heretgia càtara; una campanya plena de significats i trames ocultes, de política i religió, de amor i guerra

Amb l'avanç devastador dels exèrcits, el destí dels tres joves s'enllaça de manera irremeiable en una història d'amors apassionats, rivalitat i mort: un noble franc que estudia a París per ser bisbe en el futur; un noble català que viatja com a un trovador, i la filla del senyor de Beziers

Aquesta minuciosa i fidel reconstrucció de l'època es basa en el relat de la Cançó de la croada contra els albigesos, poema èpic contemporani dels fets, i captura el lector des de les primeres línies, submergint-lo en la màgia, la cruesa i el lirisme de l’Edat Mitjana. Pot semblar estrany que un tema tan trillat a la literatura com el de la Croada contra els càtars pot encara sorprendre i fins i tot guanyar premis. Hi ha moltes noveles sobre el tema (Els fills del Grial o La Comtessa Heretge). Fins i tot el propi autor confessava que els càtars li semblem aburridísims. Però Molist ha utilitzat aquest fet històric i tots aquests elements que normalment l'acompanyen, com la llegenda del Grial, les ordres militars, lluites religioses, l'amor cortés i els trovadors, fent-los servir amb habilitat per crear un molt digna novel·la d'aventures medievals amb història d'amor inclosa i alguns tocs fantàstics

Una cosa que em va agradar és la visió crítica de tots els bàndols implicats croats, càtars, occitans, eclesiàstics, jueus o catalans, tots tenen el seu costat fosc i fanàtic

El que no em va agradar és la segona part del llibre, la del final, massa fantasiosa o massa buscant el tipisme actual o aprofitant el moment del que ara està de moda en les llibreries, la primera part la trobo sensacional però la segona em deixa un regust intranquil com a mínim. Com si l'autor es perdés en coses rares que distorsionen el resultat final

Em va agradar moltíssim el poder reviure alguns dels llocs que vaig visitar fa una anys, com Beziers, Lastours, Carcassona. M'hi vaig transportar, sobretot a aquell dia plujós envoltat de la màgia enrunada dels 4 castells de Lastours

Per cert, es interessant que les dues poratdes, catalana i castellana són diferents, agradant-me més la darrera, sense que serveixi de precendent

El porter que es va jugar la vida en una sortida . . . i va perdre

noreply@blogger.com (Haven) — Mon, 05 Nov 2007 15:46:00 +0000

John Thomsom va ser porter del Celtic de Glasgow i de la selecció d'Escòcia. El 5 de setembre de1931 el Celtic jugava a Ibrox Park contr el seu gran rival, el Rangers. A l'inici de la segona meitat Thomsom i un jugador del Rangers, Sam English, va anar a buscar la pilota al mateix temps. El cap de Thomsom va xocar amb el genoll d'English . . . amb el resultat de fractura de crani.

Un dels jugadors del Rangers que va estudiar medecina va mencionar que al moment de veure'l va saber que no tenia moltes probabilitats de viure

El partit va continuar i acabà 0-0. Thomson va morir aquella tarda a l'hospital Victoria. Des d'aquells dies, un fantasma de 22 anys vaga per les graderies fet cançó al rtime de gaites malenconioses i prohibides, com en la milor de les tradicions escoceses:

So come all you Glasgow Celtic,
Stand up and play the game,
For between your posts a spirit stands,
Johnny Thomson is his name.

"doncs vinga va, Celtic de Glasgow / aixeque-vos i juegue el partit / que un espírit es troba entre els vostres pals / John Thomson és el seu nom"

La història la podeu trobar en detall al llibre de Tom Greig My search for Celtic John. El seu debut als 17 anys davant el Dundee United, els seus 4 partits amb la selecció d'Escòcia, una corprenedora premonició de la seva mare i, sobretot, la jugada d'aquell dissabte en què morí John Thomson. El porter que de veritat es va jugar la vida en una sortida . . . i va perdre

Es va reconèixer que English no va tenir cap culpa. Al youtube podeu trobar un vídeo de la jugada. Encara ara la tomba de Thomsom es un lloc de pelegrinatge pels fans del Celtic

Recordem un moment a John Thomsom, el príncep dels porters

El llibertí

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 24 Oct 2007 11:21:00 +0000

Dissabte passat vam anar a veure El llibertí, dirigida per Joan Lluís Bozzo i interpretada per Ramon Madaula, Laura Conejero, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausicaa Bonnín i Paula Vives, al teatre Poliorama

El gran Diderot s'està com a hoste al palauet del baró d'Holbach, descansant al pavelló de cacera del castell. Rep l’encàrrec d’escriure quan abans millor l'article sobre el concepte “Moral” per a l’Enciclopèdia. El temps vola: s’ha de tancar i dur a la impremta el nou volum. Les constants interrupcions però, faran que aquest esdevingui una dia boig pel filòsof, ja que al llarg d'aquest dia el veurem rodejat, enfrontat i seduït per quatre dones: Madame Therbouche, una enigmàtica pintora, que s’ha proposat retratar, literalment, la nuesa d’un filòsof; la seva esposa, qui triarà igualment aquesta jornada per sembra en ell el dubte d’una possible infidelitat; Angèlica, la seva jove filla, que li exposarà les seves ànsies per a ser inseminada per un home de la mateixa edat que el seu pare; i la senyoreta Holbach, filla del Baró, jove i tendre, que li confessarà la seva condició de verge que vol deixar de ser-ho.

Tot aquest assetjament femení farà encara més costosa la ja difícil tasca de que un llibertí com en Diderot defineixi un concepte com“Moral”. Ho aconseguirà? . . . la resposta és encara avui en dia a l’Enciclopèdia.

A mi em va agradar moltíssim. Una obra senzilla però culta, amb un humor molt fi, i una posada en escena molt fresca i que de manera molt fàcil et porta a aquells temps pre-revolucionaris. A més tracta diferents temes molt actuals i que demostra clarament que les dones estan per damunt dels millors homes, són misterioses, menys animals i tot el seu cos, como el seu ccervell està preparat per l'enigma i el misteri

Jack The Ripper

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 11 Oct 2007 10:29:00 +0000

Personatge fascinant, entre el mite i la llegenda . . . però real com els seus "resultats". Reconec que des de sempre m'ha fascinat. Per descomptat no està entre els primers del ranking en quant a nombre de víctimes, però el misteri que l'envolta, i que sempre anirà al seu costat, com la boira del Londres de 1888 que el va adoptar com el seu actor principal, l'han fet el més gran d'aquesta dramàtica i macabre llista

L'estiu passat vaig tornar a veure un telefilm de l'any 1988 (sí del 88!!! fa 19 anys) que amb motiu de la "celebració" del centanari dels fets revisava la documentació per establir una nova hipòtesi

Com tothom sap, en al segona meitat de l'any de 1888 un assassí en sèrie va estendre el pànic entre les prostitutes del barri londinenc de Whitechapel (i a tot Londres, en realitat), on va matar salvatjament a 5 d'elles. L'assassí mai va ser trobat i com a consequència d'aquella falta de confirmació i la mateixa misteriosa desaparició, nombroses teories han nascut, crescut i sobreviscut al llarg dels anys

Aquesta sèrie, com totes les hipòtesis que s'han plantejat i es seguirà fent, ofereix la que per a ells és la solució correcta a l'enigma, adduint el tenir accés als documents classificats del cas i del misteri

Amb la curosíssima posada en escena de les produccions televisives britàniques ens introduim en el Londres de finals de segle XIX, la minisèrie de 3 hores de durada resulta molt interessant per a qualsevol persona

La clau Gaudí

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 10 Oct 2007 11:18:00 +0000

Fa poc vaig acabar aquest interessant llibre escrit conjuntament per Andreu Carranza i Esteban Martín titolat La Clau Gaudí

La clau Gaudí té tots els ingredients per ser un gran best-seller per l'interès mundial que suscita l'arquitecte Antoni Gaudí. La base sobre la que s'inicia tota la història és al pregunta: I si la mort de Gaudí no hagués estat realment un accident, sinó assassinat per una fosca societat secreta que vol revelar un secret guardat durant segles? i a partir d'aquí es va desenvolupant tota l'acció

Així, l'arquitecte esdevé el gran mestre d'una societat que des de fa segles guarda una relíquia del cristianisme. Abans de morir-se . . . llegiu el llibre, perquè no està gens malament. En la òrbita de tots aquests misteris antics, molts relacionats amb al religió, es tracta d'un llibre de lectura fàcil i amena, que enganxa de foram ràpida, ajudat per l'escenari tan proper de la ciutat de Barcelona i els seus edificis més emblemàtics (la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, etc.) ha de fer real la profecia, i fer front així a la secta que vol que el secret ho continuï sent

Està molt bé i es divertida. A més és una de les poques novel·les amb Gaudí com a protagonista. El final, com tots aquests llibre . . . una mcia de ciència ficció, i, com sempre, un qeuda astorat de la sapiència en molts camps que mostren els personatges principals

En definitiva un molt agradable divertiment amb Barcelona i Gaudí de excepcional marc i fons de al història

Hogarth

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 19 Sep 2007 18:29:00 +0000

L'època de vacances, sobretot si et quedes a la teva ciutat, pel motiu que sigui, inspira, a vegades, motivacions culturals. Aquest estiu passat vaig a anar al Caixa Fòrum a veure una exposició dedicada al pintor William Hogarth

William Hogarth (1697-1764) és el pintor anglès més important del segle XVIII. Va ser un gran cronista de la vida de la seva època i se'l valora principalment per la visió satírica de la societat britànica. Hogarth ridiculitzava els vicis i la hipocresia de les classes altes i evidenciava les diferències socials de Londres

També va destacar en el retrat. Se'l considera pioner de les historietes

Aquesta exposició es proposa reconstruir la vida i l'obra d'aquest pintor presentant un recorregut per les pintures, gravats i dibuixos que descriuen l'ambient cosmopolita londinenc en què va viure. Està molt bé perque pots veure totes les sèries satíriques en ordre, i amb una explicació de tots i cadascun dels detallets que es poden trobar a cada pintura, on realment captes tota la ironia del pintor

La veritat és que estava molt bé i podies gaudir de les explicacions dels primers còmics

Diada Nacional

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 13 Sep 2007 07:06:00 +0000

11 de setembre
Diada Nacional de Catalunya

Durant les celebracions nacionals, el paisatge urbà de Catalunya destaca per l'engalanament de balcons i finestres amb els colors de la nació. Fem també, de la nostra ciutat virtual, una mostra d'orgull col.lectiu pel nostre país, per la nostra història i pels nostres símbols.

La Commemoració d'una derrota

Catalunya havia tingut, durant tota la seva llarga història com a nació sobirana, una llengua, una moneda, un exèrcit, unes institucions polítiques i una cultura pròpies i clarament diferenciades de la resta de territoris veïns. Podem afirmar que el nostre Estat va ser una de les primeres democràcies del món: les Corts Catalanes incorporen representants de les ciutats i viles des de l'any 1283. Però Catalunya va ser finalment assimilada pels castellans i convertida en una altra província espanyola ("provincia" és un terme que s'encunyà durant l'Imperi Romà que significa "territori dels vençuts").

L'any 1700 mor sense descendència Carles II l'Encisat, últim rei de la dinastia dels Àustria a Espanya i la seva successió esdevé un problema de política internacional.

Les forces de Felip de Borbó, representant del centralisme francès i de l'esperit i els interessos aristocràtics i feudals, s'enfronten a les de Carles d'Àustria, representant de l'esperit federalista i descentralitzador, així com de les classes mijanes i populars.

El 1713, amb el tractat d'Utrecht, Catalunya deixa de rebre el recolzament de les forces aliades. Les tropes castellano-franceses assetgen Barcelona durant 13 mesos fins al triomf (40.000 castellans i francesos contra 5.000 catalans!), el setembre de 1714.

Amb l'ocupació militar del nostre territori es promulga, el 1716, el Decret de Nova Planta segons el qual quedava eliminada la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (el Consell de Cent, les Corts, la Generalitat i l'exercit), les constitucions i els sistemes fiscal i monetari.

Els catalans i catalanes hem estat, d'aleshores ençà, i fins i tot en plena "democràcia parlamentària" -i monàrquica-, expoliats, empobrits, i oprimits sota governants espanyols de qualsevol color. Madrid, a més, és responsable de la divisió del nostre pais, que incloïa altres territoris actualment sota sobirania francesa i espanyola.

El Decret de Nova Planta no ha estat mai derogat.
--------------------------------------------------------------------------------
"Tornarem a lluitar. Tornarem a sofrir. Tornarem a véncer!!!"

informació recopilada de la web http://www.teranyina.net/diada.ct

Luciano Pavarotti

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 06 Sep 2007 07:26:00 +0000

Aquest matí, mentre esmorçava abans de marxar a la feina, la seva impressionant imatge omplia la pantalla mentre de la seva meravellosa gola sortien les següents paraules:

Dilegua, o notte!... Tramontate, stelle! Tramontate, stelle!...
All'alba vincerò! vincerò! vincerò!

¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré! ¡Venceré! Venceré!

Bon viatge i bona sort, els àngels gaudiran de la teva veu allà on vagis

Nessum Dorma de Turandot a París el 1998

Mundial de Rugby 2007

noreply@blogger.com (Haven) — Mon, 03 Sep 2007 07:57:00 +0000

Hola,

ja he tornat de vacances i després de possar les coses al dia em trobo que el proper divendres tenim un dels més grans esdeveniments esportius del món: El Mundial de Rugby!!!

Aquesta edició es fa a França

El divendres s'obre tan magna competició a un excellent: França vs Argentina

Aquí teniu la pàgina oficial per si voleu començar a mriar cosetes

http://es.rugbyworldcup.com/

Stardust

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 31 Jul 2007 06:38:00 +0000

Gràcies al meu germà que m'envià el trailer m'he pogut enterar d'un gran esdeveniment cinematogràfic, tot i que segur que els crítics tindran una opinió diferent, però qui es creu als crítics???

El gran esdeveniment és l'estrena a les pantalles de la peli Stardust basada en la novel·la gràfica homònina del gran creador Neil Gaiman (sí el de la sèrie Sandman de la DC Comics!!!)

Aquest és el trailer oficial:

I aquest en castellà:

Si voleu saber més coses podeu consultar la página web de la peli:

http://www.stardustmovie.com

I si necessiteu més informació sempre tindreu wikipedia:

http://en.wikipedia.org/wiki/Stardust_%282007_film%29

http://en.wikipedia.org/wiki/Stardust_%28novel%29"

Abril a París

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 31 Jul 2007 06:03:00 +0000

Per fi!!! A la tercera va la vençuda, com diu la dita. En el tercer llibre que comento en aquest blog per fi puc recomanar-lo. Es tracta d'Abril a París, una novel·la de Michael Wallner. És la dramàtica història d'un amor impossible, forassenyat, entre un soldat alemany i una jove de la resistència francesa en el París ocupat de l'any 1943. Amb una excepcional intensitat dramàtica recorres el carrers del París ocupat i et fa reflexionar sobre com l'esperit humà es capaç de sobreviure en situacions que s'assemblen tant a l'infern en vida, trobant una guspira d'esperança

Una recreació molt real de la vida en una ciutat ocupada i les consecuències d'oposar-s'hi a aquesta situació

A més em va fer reflexionar sobre totes aquelles històries reals que els conflictes bèlics de tots els temps hauran trencat, impossibiltat o senzillament ni tan sols s'han arribat a produir

Ahir poc abans d'iniciar l'última lectura vaig pensar que hi havia tres possibles finals: els disney-americà (feliç), el lògic (trist) i l'europeu (trist però amb un toc de malenconia perque vam tenir la felicitat a la mà, però se'ns va escapar entre els dits) . . . per cert, vaig encertar

Em va agradar molt, i quan vaig tancar-lo em vaig quedar amb un regust molt dolç . . .

El premi més Heavy de la ONCE

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 26 Jul 2007 12:24:00 +0000

A vegades trobes anuncis genials, aquest, per a mi , és un d'ells. Sensacional fins i tot en la còpia dels gestos del vídeo original

A gaudir!!! S'acaba el temps!!!

Per si voleu veure el vídeo original dels Europe, aquí el teniu la gran The Final Countdown (poca cosa més van fer, només Carrie)

La història de la humanitat en una imatge

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 24 Jul 2007 11:23:00 +0000

I és que a vegades sí que es compleix que una imatge val més de mil paraules, jajaja (trobat al blog de Té la Ma Maria)

Stop censura!!!

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 24 Jul 2007 07:31:00 +0000

És increible!!! Sembla que hem tornat als anys del franquisme, com si els fantasmes que el PP va ajudar a recuperar es comencessin a fer molt reals en aquest societat

Segresten dels quioscos "El Jueves" per ordre judicial per injúries a la corona!!! Prou!!! de cara dures que no fan res per la societat ia sobre es forren a ccosta nostra. Els Borbons ens costen molts diners als espanyols i als catalans (tot i que molta gent no ho sap i els hi fa gràcia veure'ls a les revistes divertir-se a costa de l'erari públic, es a dir nosaltres). Amb el nou ajut de 2.500 euros per fill, encara ens costaran més (i sort quie ja hi ha un bon grapat de nous borbonets producte de la reproducció conillera de la família que no els cobrarà), però si més no aquests serien els diners guanyats justificadament, tenint fills. Aquest és el missatge de la portada retirada, que es pot veure a internet arreu

Si voleu veure altres portades relacionades amb el tema consulteu aquest blog:

http://telamamaria.blogspot.com/2007/07/monarquia-llibertat-dexpresi.html

La repercussió del retorn de la censura ha creuat fronteres. Contra la monarquia, República. La censura en aquest país és d'uns altres temps...

Ajudeu a difondre aquest imatge i aturem el s peus als qui censuren la llibertat d'expressió emparats en una absurda llei que considera a totes les persones iguals excepte unes, l'obsoleta monarquia

Conducció a l'Índia

noreply@blogger.com (Haven) — Fri, 20 Jul 2007 10:48:00 +0000

Ara que arriba el temps de vacances vigileu si heu d'anar a l'Índia i penseu llogar un cotxe . . . o simplement creuar els carrers

Dones de Manhattan

noreply@blogger.com (Haven) — Fri, 20 Jul 2007 06:30:00 +0000

La nova novel·la de l'autora de Sexe a Nova York. L'argument diu que la Victory, la Wendy i la Nico són tres professionals de èxit a la ciutat dels gratacels. Als ulls dels demés, les tres es troben en el millor moment de les seves vides. Les noves heroïnes de Candance Bushnell són tremendes, divertides, imperfectes... i irresistibles

Però el que jo he trobat és una altra cosa. En principi és un llibre teòricament per dones, però per què els homes no el podem llegir??? El que passa que jo eh trobat tres personatges dintre d'una ciutat immergits en una vida que només té sentit i cerca una cosa: l'èxit. I com mesuren l'èxit??? Amb els millions de dòlars que guanyes

Des d'el primer moment he trobat que li faltava ritme, i sobretot l'humor, les situacions divertides que es podien esperar de l'autora de Sex in the city; però a més . . . he tingut la mateixa sensació que quan mirava algun reportatge d'aquests "personatgets" (que bé que va aquí la paraula castellana petimetre) que estan farcits i forrats de milions i que no saben que fer amb ells

Per tant a no ser que us agradi el tema del supostat glamour dels ricatxons, o del feminisme alienador que només enten la relació amb els homes com a superar-los i repetir els errors ancestrals de l'altre sexe . . . agafeu una altre llibre

Distàncies impossibles d'imaginar

noreply@blogger.com (Haven) — Mon, 16 Jul 2007 09:55:00 +0000

Moltes vegades quan penses o t'expliquen aquests conceptes, se'm fa molt difícil entendre'ls o com a mínim posar-los en un nivell que la meva falta de visió espaial sigui capaç d'entendre i assumir.

Les distàncies interestelars són un clar exemple

Tall Ship Race Mediterranean 2007

noreply@blogger.com (Haven) — Sun, 15 Jul 2007 15:55:00 +0000

Els velers més grans del món arriben a la ciutat!!!

La Tall Ships' Races és la més gran concentració de grans velers d'època. Antigament coneguda com a "Cutty Sark" va celebrar el seu 5oè aniversari l' any 2006

Aquest any passen per Barcelona, el seu recorregut és Alacant - BARCELONA - Toulon - Gènova

El Port de Barcelona ha acollit els velers més grans del món. En total, trenta-cinc vaixells entre els que hi trobem velers espectaculars com l'Stad Amsterdam d'Holanda, el Guayas de l'Equador, el Far Barcelona i molts altres com el vaixell escola rus Mir, amb 200 tripulants; el vaixell escola de Rumania Mircea, amb 270 persones i el més antic, la goleta Osla Ebusitana, de l'any 1856.

Si voleu seguir la regata poso les segúents webs:

Un dels organitzadors
http://elfar.diba.es/
Un dels participants
http://www.entfarbarcelona.org/

Les 7 noves meravelles

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 05 Jul 2007 13:13:00 +0000

Demà és l'últim dia per votar. El dia 7 del 7 del 7 a Lisboa faran públics els resultats. Pots estar més d'acord o menys, per descomptat no estan totes les que podien ser . . . i en aquest cas ni tan sols són totes les que estan (que fa l'Estàtua de la Llibertat sinó és per rendir tributs als creguts americans!!!)
Si voleu votar http://www.new7wonders.com/index.php?id=315&L=1

Per descomptat sempre hi seran les Piràmides, que per això no participen, però les meves set escollides són:

Stonehenge

Petra
Taj Mahal

Alhambra

Teatre de l'Òpera de Sydney

Coliseum

Santa Sofia

Un dels millors anuncis de la història

noreply@blogger.com (Haven) — Fri, 29 Jun 2007 20:17:00 +0000

Sí, possiblement un dels millors anuncis de la història

Hatshepsut

noreply@blogger.com (Haven) — Thu, 28 Jun 2007 08:58:00 +0000

Abans-d'ahir es va anunciar al món la revelació d'un dels grans misteris que encara es resistien de l'època faraònica: la identificació de la reina Hatshepsut(1502-1482 aC) la faraona més cèlebre de l'Antic Egipte, que va governar el país del Nil durant dues dècades al segle XV aC.

Nefertiti, Nefertari i Cleòpatra són molt més conegudes però Hatshepsut, que pertany a la 18a dinastia de l'Imperi Nou, va ser l'única dona que es va proclamar faraona, i que es va dotar de tots els títols masculins en el període faraònic.
Hatsepsut era filla del faraó Tuthmosis I i esposa de Tuthmosis II, el seu germanastre. Quan el seu germanastre va morir, es va convertir en regent del jove rei Tuthmosis III, fill del seu marit Tuthmosis II i una concubina. Però Hatsepsut no va acceptar aquest paper secundari i aviat es va proclamar faraona. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va disfrutar d'una era de pau, prosperitat i esplendor. Després de la seva mort, l'única dona faraona va ser menyspreada, les seves imatges i inscripcions mutilades i els seus monuments demolits pel seu gelós successor, Tuthmosis III.

La mòmia de Hatsepsut mai va ser trobada. Quan Howard Carter va explorar la seva tomba inacabada KV20, va trobar dos sarcòfags buits: un era per a Hatsepsut i l'altre per al seu pare, Tuthmosis I.

L'egiptòloga Elizabeth Thomas ha plantejat durant anys la hipòtesi que una de les dues mòmies de dones trobades a la Vall dels Reis era la de Hatsepsut, perquè col·locar el braç dret sobre el pit de la dona indica reialesa. El seu cadàver momificat potser va ser amagat en aquesta humil tomba per seguretat després de la seva mort perquè el seu fillastre i successor, Tuthmosis III, va intentar eliminar la seva memòria. La investigació conclou que una de les dues mòmies de dones que va descobrir l'arqueòleg britànic Howard Carter a la tomba KV 60 de Luxor és la de Hatshepsut. L'altra, la de la seva dida.

Al llarg de més d'un any de treball, tant Hawass com el seu equip han explorat a través d'un sofisticat escàner vuit mòmies, entre elles la de l'àvia, el pare, el marit i el germanastre de la reina. També han estat comparades mostres d'ADN dels cossos embalsamats. Però la prova definitiva va ser un queixal, trobat fa desenes d'anys en un petita caixa de fusta al temple de Deir al-Baheiri, construït a Luxor per ordre de Hatshepsut. El molar va encaixar perfectament en la mandíbula del cos de la reina, que s'ha mantingut embalsamat durant més de 3.500 anys.

L'estudi afirma que Hatshepsut era una dona més aviat obesa que va morir als 50 anys sembla que a causa d'un càncer de fetge.

De les obres monumentals construïdes durant el seu regnat, només dos grans temples, el de Karnak i el de Dair al- Bahari, es mantenen.

20 anys d'esplendor i segles de silenci i equivocació al pensar que era la seva pròpia dida, però per mi sempre serà la faraona misteriosa i me la imaginaré així

U2

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 27 Jun 2007 20:45:00 +0000

Reconec que li devem molt als Beatles i a Elvis. Que Queen, per la situació especial i el seu romàntic i tràgic final també estan a l'Olímp de la música, però, per a mi, els més grans, sense discussió són ells.

Aquesta va ser la primera cançó que vaig sentir d'ells. I al veure el vídeo vaig pensar "quin tio més idiota carregant la guitarra a l'esquena". Potser per això, i perque m'agrada molt la versió de Ratlle and Hum i molt especialment l'afegit final, he escolit aquest vídeo que a més té la lletra com a subtítols

We'll shine like stars in teh summer night
We'll shine like stars in the winter light
One heart, one hope, one love

Nothing man

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 27 Jun 2007 20:40:00 +0000

Lletra cançó de Pearl Jam

Once divided...nothing left to subtract...
Some words when spoken...can't be taken back...
Walks on his own...with thoughts he can't help thinking...
Future's above...but in the past he's slow and sinking...
Caught a bolt 'a lightnin'...cursed the day he let it go...

Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...

She once believed...in every story he had to tell...
One day she stiffened...took the other side...
Empty stares...from each corner of a shared prison cell...
One just escapes...one's left inside the well...
And he who forgets...will be destined to remember...oh...oh...oh...

Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...

Oh, she don't want him...
Oh, she won't feed him...after he's flown away...
Oh, into the sun...ah, into the sun...

Burn...burn...
Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...
Nothingman... (2x)
Coulda' been something...
Nothingman...
Oh...ohh...ohh...

Hay amores mortales
que tienden la mano para aferrar esto que es tan vano
Y amores inmortales
que resuenan en la eternidad
A mi esposa
quién custodia mi respiración
y mi vida
A la música
con amor
en esta torturada vida
entre suciedad desilusión
felicidad dolor
arde una llama que no pierde su luz
y el amor que siento por tí
El tiempo pasa inexorablemente
Las células envejecen el corazón se agota
Sólo tu permaneces en cada uno de mis días
Más allá del curso incesante de la luna y de la fatiga de vivir
entre el alma y el cuerpo
aquí estoy tantas pequeñas ventanas
que sólo tu sabes mover todas juntas como una ráfaga de viento
amor verdadero y como los fantasmas todo sin hablarlo
pero sólo unos pocos lo han visto de verdad
y yo lo he encontrado en tí
Amor que perfora y obsesiona
Hambriento y que desmaya
Invade y persiste
Busco refugio y lo encuentro en tí
como una magia que no puede extinguirse nunca

No només de gols viu el futbol

noreply@blogger.com (Haven) — Wed, 27 Jun 2007 09:32:00 +0000

Sí, als que ens agrada el futbol no només ens ho passem bé amb els gols. Hi ha més coses.

Masters Of The Saves - For more of the funniest videos, click here

Shell celebra el 60è aniversari de Ferrari

noreply@blogger.com (Haven) — Tue, 26 Jun 2007 13:05:00 +0000

Un meravellós

Per als que us agraden els cotxes . . . Gaudiu!!! I si al final teniu una sensació extranya a l' estòmac, o no podeu tancar la boca o inclús us cau una llàgrima, no us preocupeu, és normal, es diu la Síndrome de Stendhal (La síndrome de Stendhal, més enllà de la seva incidència clínica com a malaltia psicosomàtica, s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i l'exuberància del gaudi artístic)

Per als que no sabeu de cotxes, no us preocupeu, gaudiu també, intenteu aprendre i pregueu, pregueu molt per a que algun dia Alonso vagi a Ferrari i pugui protagonitzar un anunci com aquest i no les xorrades que fa ara

Per als que no us interessen els cotxes, penseu que el que realment esteu veient és la conjunció perfecta entre una obra mestra i la millor de les simfonies