El llibertí

Dissabte passat vam anar a veure El llibertí, dirigida per Joan Lluís Bozzo i interpretada per Ramon Madaula, Laura Conejero, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausicaa Bonnín i Paula Vives, al teatre Poliorama

El gran Diderot s'està com a hoste al palauet del baró d'Holbach, descansant al pavelló de cacera del castell. Rep l’encàrrec d’escriure quan abans millor l'article sobre el concepte “Moral” per a l’Enciclopèdia. El temps vola: s’ha de tancar i dur a la impremta el nou volum. Les constants interrupcions però, faran que aquest esdevingui una dia boig pel filòsof, ja que al llarg d'aquest dia el veurem rodejat, enfrontat i seduït per quatre dones: Madame Therbouche, una enigmàtica pintora, que s’ha proposat retratar, literalment, la nuesa d’un filòsof; la seva esposa, qui triarà igualment aquesta jornada per sembra en ell el dubte d’una possible infidelitat; Angèlica, la seva jove filla, que li exposarà les seves ànsies per a ser inseminada per un home de la mateixa edat que el seu pare; i la senyoreta Holbach, filla del Baró, jove i tendre, que li confessarà la seva condició de verge que vol deixar de ser-ho.

Tot aquest assetjament femení farà encara més costosa la ja difícil tasca de que un llibertí com en Diderot defineixi un concepte com“Moral”. Ho aconseguirà? . . . la resposta és encara avui en dia a l’Enciclopèdia.

A mi em va agradar moltíssim. Una obra senzilla però culta, amb un humor molt fi, i una posada en escena molt fresca i que de manera molt fàcil et porta a aquells temps pre-revolucionaris. A més tracta diferents temes molt actuals i que demostra clarament que les dones estan per damunt dels millors homes, són misterioses, menys animals i tot el seu cos, como el seu ccervell està preparat per l'enigma i el misteri

Jack The Ripper

Personatge fascinant, entre el mite i la llegenda . . . però real com els seus "resultats". Reconec que des de sempre m'ha fascinat. Per descomptat no està entre els primers del ranking en quant a nombre de víctimes, però el misteri que l'envolta, i que sempre anirà al seu costat, com la boira del Londres de 1888 que el va adoptar com el seu actor principal, l'han fet el més gran d'aquesta dramàtica i macabre llista

L'estiu passat vaig tornar a veure un telefilm de l'any 1988 (sí del 88!!! fa 19 anys) que amb motiu de la "celebració" del centanari dels fets revisava la documentació per establir una nova hipòtesi



Com tothom sap, en al segona meitat de l'any de 1888 un assassí en sèrie va estendre el pànic entre les prostitutes del barri londinenc de Whitechapel (i a tot Londres, en realitat), on va matar salvatjament a 5 d'elles. L'assassí mai va ser trobat i com a consequència d'aquella falta de confirmació i la mateixa misteriosa desaparició, nombroses teories han nascut, crescut i sobreviscut al llarg dels anys



Aquesta sèrie, com totes les hipòtesis que s'han plantejat i es seguirà fent, ofereix la que per a ells és la solució correcta a l'enigma, adduint el tenir accés als documents classificats del cas i del misteri

Amb la curosíssima posada en escena de les produccions televisives britàniques ens introduim en el Londres de finals de segle XIX, la minisèrie de 3 hores de durada resulta molt interessant per a qualsevol persona

La clau Gaudí

Fa poc vaig acabar aquest interessant llibre escrit conjuntament per Andreu Carranza i Esteban Martín titolat La Clau Gaudí

La clau Gaudí té tots els ingredients per ser un gran best-seller per l'interès mundial que suscita l'arquitecte Antoni Gaudí. La base sobre la que s'inicia tota la història és al pregunta: I si la mort de Gaudí no hagués estat realment un accident, sinó assassinat per una fosca societat secreta que vol revelar un secret guardat durant segles? i a partir d'aquí es va desenvolupant tota l'acció

Així, l'arquitecte esdevé el gran mestre d'una societat que des de fa segles guarda una relíquia del cristianisme. Abans de morir-se . . . llegiu el llibre, perquè no està gens malament. En la òrbita de tots aquests misteris antics, molts relacionats amb al religió, es tracta d'un llibre de lectura fàcil i amena, que enganxa de foram ràpida, ajudat per l'escenari tan proper de la ciutat de Barcelona i els seus edificis més emblemàtics (la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, etc.) ha de fer real la profecia, i fer front així a la secta que vol que el secret ho continuï sent

Està molt bé i es divertida. A més és una de les poques novel·les amb Gaudí com a protagonista. El final, com tots aquests llibre . . . una mcia de ciència ficció, i, com sempre, un qeuda astorat de la sapiència en molts camps que mostren els personatges principals

En definitiva un molt agradable divertiment amb Barcelona i Gaudí de excepcional marc i fons de al història