Un dels millors anuncis de la història

Sí, possiblement un dels millors anuncis de la història

Hatshepsut

Abans-d'ahir es va anunciar al món la revelació d'un dels grans misteris que encara es resistien de l'època faraònica: la identificació de la reina Hatshepsut(1502-1482 aC) la faraona més cèlebre de l'Antic Egipte, que va governar el país del Nil durant dues dècades al segle XV aC.



Nefertiti, Nefertari i Cleòpatra són molt més conegudes però Hatshepsut, que pertany a la 18a dinastia de l'Imperi Nou, va ser l'única dona que es va proclamar faraona, i que es va dotar de tots els títols masculins en el període faraònic.
Hatsepsut era filla del faraó Tuthmosis I i esposa de Tuthmosis II, el seu germanastre. Quan el seu germanastre va morir, es va convertir en regent del jove rei Tuthmosis III, fill del seu marit Tuthmosis II i una concubina. Però Hatsepsut no va acceptar aquest paper secundari i aviat es va proclamar faraona. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va disfrutar d'una era de pau, prosperitat i esplendor. Després de la seva mort, l'única dona faraona va ser menyspreada, les seves imatges i inscripcions mutilades i els seus monuments demolits pel seu gelós successor, Tuthmosis III.

La mòmia de Hatsepsut mai va ser trobada. Quan Howard Carter va explorar la seva tomba inacabada KV20, va trobar dos sarcòfags buits: un era per a Hatsepsut i l'altre per al seu pare, Tuthmosis I.

L'egiptòloga Elizabeth Thomas ha plantejat durant anys la hipòtesi que una de les dues mòmies de dones trobades a la Vall dels Reis era la de Hatsepsut, perquè col·locar el braç dret sobre el pit de la dona indica reialesa. El seu cadàver momificat potser va ser amagat en aquesta humil tomba per seguretat després de la seva mort perquè el seu fillastre i successor, Tuthmosis III, va intentar eliminar la seva memòria. La investigació conclou que una de les dues mòmies de dones que va descobrir l'arqueòleg britànic Howard Carter a la tomba KV 60 de Luxor és la de Hatshepsut. L'altra, la de la seva dida.



Al llarg de més d'un any de treball, tant Hawass com el seu equip han explorat a través d'un sofisticat escàner vuit mòmies, entre elles la de l'àvia, el pare, el marit i el germanastre de la reina. També han estat comparades mostres d'ADN dels cossos embalsamats. Però la prova definitiva va ser un queixal, trobat fa desenes d'anys en un petita caixa de fusta al temple de Deir al-Baheiri, construït a Luxor per ordre de Hatshepsut. El molar va encaixar perfectament en la mandíbula del cos de la reina, que s'ha mantingut embalsamat durant més de 3.500 anys.


L'estudi afirma que Hatshepsut era una dona més aviat obesa que va morir als 50 anys sembla que a causa d'un càncer de fetge.

De les obres monumentals construïdes durant el seu regnat, només dos grans temples, el de Karnak i el de Dair al- Bahari, es mantenen.

20 anys d'esplendor i segles de silenci i equivocació al pensar que era la seva pròpia dida, però per mi sempre serà la faraona misteriosa i me la imaginaré així

U2

Reconec que li devem molt als Beatles i a Elvis. Que Queen, per la situació especial i el seu romàntic i tràgic final també estan a l'Olímp de la música, però, per a mi, els més grans, sense discussió són ells.

Aquesta va ser la primera cançó que vaig sentir d'ells. I al veure el vídeo vaig pensar "quin tio més idiota carregant la guitarra a l'esquena". Potser per això, i perque m'agrada molt la versió de Ratlle and Hum i molt especialment l'afegit final, he escolit aquest vídeo que a més té la lletra com a subtítols



We'll shine like stars in teh summer night
We'll shine like stars in the winter light
One heart, one hope, one love

Nothing man

Lletra cançó de Pearl Jam

Once divided...nothing left to subtract...
Some words when spoken...can't be taken back...
Walks on his own...with thoughts he can't help thinking...
Future's above...but in the past he's slow and sinking...
Caught a bolt 'a lightnin'...cursed the day he let it go...

Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...

She once believed...in every story he had to tell...
One day she stiffened...took the other side...
Empty stares...from each corner of a shared prison cell...
One just escapes...one's left inside the well...
And he who forgets...will be destined to remember...oh...oh...oh...

Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...

Oh, she don't want him...
Oh, she won't feed him...after he's flown away...
Oh, into the sun...ah, into the sun...

Burn...burn...
Nothingman... (2x)
Isn't it something?
Nothingman...
Nothingman... (2x)
Coulda' been something...
Nothingman...
Oh...ohh...ohh...




Hay amores mortales
que tienden la mano para aferrar esto que es tan vano
Y amores inmortales
que resuenan en la eternidad
A mi esposa
quién custodia mi respiración
y mi vida
A la música
con amor
en esta torturada vida
entre suciedad desilusión
felicidad dolor
arde una llama que no pierde su luz
y el amor que siento por tí
El tiempo pasa inexorablemente
Las células envejecen el corazón se agota
Sólo tu permaneces en cada uno de mis días
Más allá del curso incesante de la luna y de la fatiga de vivir
entre el alma y el cuerpo
aquí estoy tantas pequeñas ventanas
que sólo tu sabes mover todas juntas como una ráfaga de viento
amor verdadero y como los fantasmas todo sin hablarlo
pero sólo unos pocos lo han visto de verdad
y yo lo he encontrado en tí
Amor que perfora y obsesiona
Hambriento y que desmaya
Invade y persiste
Busco refugio y lo encuentro en tí
como una magia que no puede extinguirse nunca

No només de gols viu el futbol

Sí, als que ens agrada el futbol no només ens ho passem bé amb els gols. Hi ha més coses.


Masters Of The Saves - For more of the funniest videos, click here

Shell celebra el 60è aniversari de Ferrari

Un meravellós

Per als que us agraden els cotxes . . . Gaudiu!!! I si al final teniu una sensació extranya a l' estòmac, o no podeu tancar la boca o inclús us cau una llàgrima, no us preocupeu, és normal, es diu la Síndrome de Stendhal (La síndrome de Stendhal, més enllà de la seva incidència clínica com a malaltia psicosomàtica, s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i l'exuberància del gaudi artístic)

Per als que no sabeu de cotxes, no us preocupeu, gaudiu també, intenteu aprendre i pregueu, pregueu molt per a que algun dia Alonso vagi a Ferrari i pugui protagonitzar un anunci com aquest i no les xorrades que fa ara

Per als que no us interessen els cotxes, penseu que el que realment esteu veient és la conjunció perfecta entre una obra mestra i la millor de les simfonies

Versió impressionant d'un tema sensacional

L'original és sublim. Els mateixos Metallica ens van autoversionar afegint el corprenedor acompanyament d'una orquestra sinfònica. Lucie Silvas aconseguiex dotar la peça del màxim de dolcesa que es pot arribar a aconseguir. Els violins inicials t'hipnotitzen i llavors el piano et colpeja l'ànima fins que la veu de Lucie Silvas et derrota amb la primera frase.

And Nothing Else Matters

Imatges especials

A vegades et trobes, per casualitat, amb petits tresors gràfics. No saps d'on han sortit i això és el que et crea un major desassosec, el no saber si n'hi ha més com ella, si n'hi ha altres. I el que és pitjor . . . on s'amaguen???

Quan les veus la primera vegada et quedes fascinat davant de la imatge. T'obliguent delicadament a imaginar la història que indefectiblement a portat fins a aquell destí, t'estimulen a crear un món nou on aquella imatge s'explica per una història que resta colgada a l'interior de la teva ment



No llores porque las lágrimas no te dejarán ver las estrellas (Gràcies Lili per la imatge)

Richard Marx

L'altre dia mirant el blog d'una amiga (el jardín de los secretos) em va fer recordar de Richard Marx i dues de les seves cançons més emblemàtiques

Right here waiting for you



Angelia

La sangre de los inocentes

Aquesta setmana vaig acabar de llegir La sang dels innocents, el tercer llibre de Julia Navarro després de La Hermandad de la Sábana Santa i La Biblia de Barro.

És un llibre que vol parlar dels extremismes, sobretot religiosos, i dels prejudicis. El llibre està dividit en vàries parts. La primera a l'època del setge de Montsegur, després a l'inici de la segona guerra mundial, la creació de l'estat d'Israel i finalment una fictia època actual.

Tot i que cada part és interessant, especialment la primera i la última, durant tot el llibre he tingut la sensació que no hi havia cap tipus de relació entre les parts i tot i que, obviament hi ha relació, jo m'he quedat amb la sensació que no lligaven

Aquí podeu trobar més inforamció http://www.julianavarro.es/libros/libro_ficha.asp?libro=sangre
però no mireu el trailer, només són portes que es van tancant