Abril a París

Per fi!!! A la tercera va la vençuda, com diu la dita. En el tercer llibre que comento en aquest blog per fi puc recomanar-lo. Es tracta d'Abril a París, una novel·la de Michael Wallner. És la dramàtica història d'un amor impossible, forassenyat, entre un soldat alemany i una jove de la resistència francesa en el París ocupat de l'any 1943. Amb una excepcional intensitat dramàtica recorres el carrers del París ocupat i et fa reflexionar sobre com l'esperit humà es capaç de sobreviure en situacions que s'assemblen tant a l'infern en vida, trobant una guspira d'esperança

Una recreació molt real de la vida en una ciutat ocupada i les consecuències d'oposar-s'hi a aquesta situació

A més em va fer reflexionar sobre totes aquelles històries reals que els conflictes bèlics de tots els temps hauran trencat, impossibiltat o senzillament ni tan sols s'han arribat a produir

Ahir poc abans d'iniciar l'última lectura vaig pensar que hi havia tres possibles finals: els disney-americà (feliç), el lògic (trist) i l'europeu (trist però amb un toc de malenconia perque vam tenir la felicitat a la mà, però se'ns va escapar entre els dits) . . . per cert, vaig encertar

Em va agradar molt, i quan vaig tancar-lo em vaig quedar amb un regust molt dolç . . .