martes, 4 de diciembre de 2007

La Reina Oculta



L'Edat Mitjana: època de passions, traicions, amenaces, amors i grans odis. Aquest és el marc en el que es desenvolupa la nova novel·la de Jordi Molist, autor de l'Anell

El 1208, Pèire de Castelnou rep el compromès encàrrec de transportar en secret a Roma uns documents conegut com l'herència del diable i que amenacen el poder de l'Església. Poc temps després el Papa i el rey de Frància promulguen una Croada contra els nobles de la zona i contra l'heretgia càtara; una campanya plena de significats i trames ocultes, de política i religió, de amor i guerra

Amb l'avanç devastador dels exèrcits, el destí dels tres joves s'enllaça de manera irremeiable en una història d'amors apassionats, rivalitat i mort: un noble franc que estudia a París per ser bisbe en el futur; un noble català que viatja com a un trovador, i la filla del senyor de Beziers

Aquesta minuciosa i fidel reconstrucció de l'època es basa en el relat de la Cançó de la croada contra els albigesos, poema èpic contemporani dels fets, i captura el lector des de les primeres línies, submergint-lo en la màgia, la cruesa i el lirisme de l’Edat Mitjana. Pot semblar estrany que un tema tan trillat a la literatura com el de la Croada contra els càtars pot encara sorprendre i fins i tot guanyar premis. Hi ha moltes noveles sobre el tema (Els fills del Grial o La Comtessa Heretge). Fins i tot el propi autor confessava que els càtars li semblem aburridísims. Però Molist ha utilitzat aquest fet històric i tots aquests elements que normalment l'acompanyen, com la llegenda del Grial, les ordres militars, lluites religioses, l'amor cortés i els trovadors, fent-los servir amb habilitat per crear un molt digna novel·la d'aventures medievals amb història d'amor inclosa i alguns tocs fantàstics

Una cosa que em va agradar és la visió crítica de tots els bàndols implicats croats, càtars, occitans, eclesiàstics, jueus o catalans, tots tenen el seu costat fosc i fanàtic

El que no em va agradar és la segona part del llibre, la del final, massa fantasiosa o massa buscant el tipisme actual o aprofitant el moment del que ara està de moda en les llibreries, la primera part la trobo sensacional però la segona em deixa un regust intranquil com a mínim. Com si l'autor es perdés en coses rares que distorsionen el resultat final


Em va agradar moltíssim el poder reviure alguns dels llocs que vaig visitar fa una anys, com Beziers, Lastours, Carcassona. M'hi vaig transportar, sobretot a aquell dia plujós envoltat de la màgia enrunada dels 4 castells de Lastours

Per cert, es interessant que les dues poratdes, catalana i castellana són diferents, agradant-me més la darrera, sense que serveixi de precendent

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Servidor, I hope you enjoy. The address is http://servidor-brasil.blogspot.com. A hug.

Jobove - Reus dijo...

És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!