L'original és sublim. Els mateixos Metallica ens van autoversionar afegint el corprenedor acompanyament d'una orquestra sinfònica. Lucie Silvas aconseguiex dotar la peça del màxim de dolcesa que es pot arribar a aconseguir. Els violins inicials t'hipnotitzen i llavors el piano et colpeja l'ànima fins que la veu de Lucie Silvas et derrota amb la primera frase.
And Nothing Else Matters
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario